PER LA VALL D’ORA I SANT PERE DE GRAUDESCALES

This slideshow requires JavaScript.

La zona concreta de l’ ‘itinerari és entorn del riu d’Ora, afluent de Cardener;  a la tornada, el creuarem per un pont de fusta. Tot el camí de la  vall d’ Ora fins a Sant Pere de Graudescales ens va seguint els contraforts de les magnífiques  muntanyes  de les Serres de Busa i dels Bastets,
Al llit del riu, talment com si haguessin estat escampats per gegants hi han grans blocs de roques blanquinoses. Pel camí hem trobat cosa estranya dues fonts, una amb aigua l’altre seca, Hem trobat zones de desembosc on s’han obert algunes pistes forestals, i en el darrer revolt, l’esplanada del MONESTIR DE SANT PERE DE GRAUDESCALES. La tornada l’hem fet per pista GR.
Un recorregut curt, però variat. Resulta una mica lluny la comarca del Solsonès, però ens encanta. Diumenge, 13 de maig 2012

TEMS DE FLORS

Girona, 12 de maig 2o12

This slideshow requires JavaScript.

DE LES PRESES A XENACS I TORNADA PEL CAMÍ DELS BOUS

This slideshow requires JavaScript.

Diumenge, 6 de maig 2012
Tornem a la Garrotxa, la comarca dels volcans. Les Preses. Iniciem un camí indicador de varies rutes. Fem un camí de variada vegetació exuberant,  amb alzinars, rouredes i fagedes .
El camí aviat se’ns torna corriol de forta pujada, però els rètols ens van guiant.  L’itinerari que hem escollit : Puig Rodó que passa per   l’àrea recreativa de Xenacs, que naturalment hi pugen gran quantitat de cotxes per una magnífica carretera. Des d’ un mirador, vistes extraordinàries de la Vall d’en Bas. Deixem per un altre dia pujar al Puig, ja que el camí de tornada que hem escollit,  és més llarg, perquè rodeja tota la muntanya. No hi falten rètols ni  senyals, però el camí de baixada se’ns presenta mol brut. Per aquest corriols, no hi passa ningú, les romegueres se’ns enganxen  i les lianes  i els arbres caiguts ens barren el pas. De cop, la nina, la nostre gossa que sempre ens acompanya i que anava obrin-nos el pas, el sòl li cedeix, i cau barranc avall. Pobreta , embolcallada de bardisses,  no es podia moure  i el terra no era ferm, tot era fullam i esbarzers. La situació va estar molt crua,  En una mà agafada a una  liana,  l’altre   separant les tiges  llargues i punxegudes  dels esbarzers i sarments, sense fer peu segur,  però es va poder rescatar la gossa. I en acabar, es va posar a ploure. Per recordar-ho!

RIUDAURA

Dimarts, 1 de maig.

L’itinerari, era molt recomanable   segons un llibre d’excursions.  1h 45″, molt fàcil, bonica i interessant, ja que bona part és transitava per un magnífic bosc de riba. El resultat va ser  un  llarg corriol d’avellaners d’accentuada pujada fins a sortir a una pista forestal  i a una font. El retorn, indicava de baixada per la pista. Fins aquí, no havíem gaudit  de cap paisatge, els avellaners ens tapaven tota visibilitat, i el paratge de la font era ben enclotat. Així, que mirat la nostra situació al mapa, varem decidir, baixar per un altre camí que  també ens portaria al poble, tindríem  que pujar una mica més, però de segur que seria més interessant, que baixar per el mateix indret de la pujada.  Oh varem encertar, el paratge, es va obrir: els Pirineus nevats, grans clarianes amb baques pasturant, i un camí de fagedes,  tot un encert.  Cal dir que en tot el camí no varem trobar cap retol indicador, per axó no anàvem massa tranquil es. Però, aviat varem albirar al fons  de tot  alguna casa.. Tot plegat, potser unes quatre hores. Ah! amb  parades.

SANT ISCLE DE COLLTORT . VOLCÀ DE CAN TIÀ . FONTPOBRA . CASTELL DE COLLTORT

This slideshow requires JavaScript.

Bonics i variats paisatges d’aquest  itinerari, tan espectacular ara, en  primavera,com deu ser a la tardor,  pels colors canviants de les fagedes que pel camí anem trobant.
El recorregut, d’unes 3 hores, ens permet contemplar dos volcans, la Font Pobra, i l’enderrocat castell de Colltort.
Hem deixat el cotxe al petit veïnat de Sant Iscle. El camí ha estat senyalitzat amb molts rètols indicadors.
Una pujada prou accentuada i asfaltada però entretinguda pels verds del paisatge, passant també per boscos d’alzines i avellaners. Aviat ens hem introduït per una pista i hem vorejat  l’olla del  volcà de can Tià. En tot el tram ens ha acompanyat la greda volcànica.
Fem cap a la font, rodejada  de plàtans i acàcies, hi flueix un bon rajolí d’aigua potable. Al costat un obi per al bestiar.  Retrobem el senderó i arribem de pujada a dalt de la costa i voregem el volcà de Fonpobra. Per un camí planer, i a banda i banda  meravelloses  fagedes, després d’una bona estona, deixem el pla , voregem singles, fins al coll de Colltort. A partir d’aquí, una forta pujada cap al castell, voregem grans  pedres punxegudes i  superem dues profundes bretxes que separen el penyal  on reposa el castell de la resta de la carena. Des de aquí podem contemplar  un impressionant  panorama sobre les valls de Santa Pau, Olot, Sant Iscle i més lluny, l’Alta Garrotxa i el Pirineu. Del castell,  resten dues parets. Retornem al Colltort, i baixem de dret per un camí enmig del bosc per paratges no massa trepitjats que ens ha portat molt a la vora de Sant Iscle.

EL PARC DE PEDRA TOSCA

This slideshow requires JavaScript.

La Via Verda  d’Olot  a Girona, en el tram entre Les Preses i Olot, hem trobat el Bosc de Tosca.  Val la pena entrar-hi i fer tot el recorregut .Son interessants  les artigues, parets de pedra seca, en aquest cas negra, colada de lava del volcà Croscat a  la pàgina principal de Natura d’Olot, hi trobareu més informació.

LES GAVARRES I SANT POL DE LA BISBAL

This slideshow requires JavaScript.

El massís de les Gavarres pertany  al bosc Mediterrani. El seu relleu és suau. El punt més alt : el puig de la Gavarra i la muntanya del santuari de la Mare de Déu dels  Àngels, que l’albiràvem de lluny. Les suredes i el sotabosc florit ens han acompanyat en tot el camí. Un rètol indicador  anunciava el “pi d’en Galleret” a 13m. N’hem caminat 30m i no l’hem trobat. Prosseguim el camí que davalla cap a la riera  de la Marqueta on s’hi estableix el bosc  de ribera. Passem pel mas de Can Secot , i visitem nucli de Sant Pol a  on hi tenim el cotxe.

DE SANTA MARIA DE BESORA A LA FARGA DE BEBIÉ

Una caminada que de bon principi no semblava que ens aniria massa bé, perquè hem deixat el cotxe a la carretera de Santa Maria, i hem anar baixant la llarga pista asfaltada fent via cap als BUFADORS. Aleshores, hem comprès que en la visita als Bufadors i la tornada tant llarga i de pujada, ens seria molt pesad. Com sigui que aquest indret és força visitat, hem trobat una bona gent, que s’han brindat a portar-nos fins el cotxe, però com no hi haguérem cabut, aquesta vegada anàvem tres persones i la gossa que estava molt cansada,  s’han endut la conductora del cotxe i la gossa, i nosaltres dues, hem fet la baixada pel camí de Sant Quirze, preciós.  Allà ens hem trobat, en aquella carretera que no hi transita quasi ningú. Ens ha sortit rodó, sols que ens ha quedat els BUFADORS per una altre caminada.

BESALÚ. PUIG CORNADOR . SANT FERRIOL

This slideshow requires JavaScript.

Complert itinerari circular per les serralades  que donen esplèndides  mirades cap a Besalú.
Seguim el GR per una pista asfaltada de forta pujada. Aquí deixem la gossa lligada a un arbre, preveiem que el camí serà dur, fa calor i és molt velleta. Seguim, agafem dreceres de corriols per dins del bosc, fins a la pujada definitiva  cap a la carena del puig Cornador.. Collet de la Serra 400m. Rètor i confluència de camins una mica dubtosos. Puig Cornador, 541m . Al capdamunt del puig l’ermita del Sagrat Cor, sense cap interés. Cal remarcar l’esplèndid paronama : B esalú, la Mare de Deu del Mont i els últims estreps de l’Alta Garrotxa. Baixem per l’extrem oposat. Ara les vistes són més obertes pel vessant sud. Ens creiem una mica perdudes, estem molt lluny però de cop, a mig caire de la serra , apareix el Santuari de Sant Ferriol.
El camí de baixada boreja unes tanques i uns marges i empren el descens  a través de contínues  giragonses per un corriol pedregós fins a travessar cinc vegades la pista forestal  que dóna  l’accés a Sant Ferriol  Un indicador ens  anuncia que en 1h i 15m arribarem a Besalú.  prosseguim la caminada, en  un tram la pista fa una forta pujada i les nostres cames ho noten, ja que fins ara portàvem una bona estona planers. Retroben a la nina (la nostra gossa) molt enfadada. Per fi, Besalú, 151m.
A la tarda, visita  al conjunt històric. El Pont ,els carreres i les  places plenes de turistes i visitants.

DARNIUS (ALT EMPORDÀ)

 

 

This slideshow requires JavaScript.

Trobem un retol indicador, seguim els senyals i ben aviat, arribem al Mirador de Baix. Des d’aquest balcó sobre el pantà de Boadella, tenim unes vistes excel.lents. Enfilem per un  corriol que ens porta al Mirador de la Tortuga. Volíem assolir el cim del collet,  per baixar per un altre costat, però un tram del camí era força malmès. Així que vam tornar al camí  d’inici. Tornem agafar una altre pista forestal que transcorre per uns  grans boscos  d’alzines sureres  que ens porta a l’ermita de Sant Esteve del Llop, una acollidora capella del s.Xl, emplaçada en un lloc bucolic. Encara tenim més ganes de caminar, voldríem enfilar-nos per un pedregam conegut com la Torre, però no varem encertar el camí. Emprenem el camí de retorn a Darnius