SANT SALVADOR DE LES ESPASES

Varem aparcar a la Puda de Montserrat, a pocs metres, hem trobat un indicador que va a Sant Salvador de les Espases. tot el recorregut, es un sender de forta pujada en trams
arranjats amb escales . Aquí, seguin les escales que pujaven ens hem equivocat i quant ens hem adonat anàvem en direcció oposada, estàvem en el camí que ve d’Olesa. Rectifiquem i baixem fins a retrobar el mateix sender que portàvem. Ara sí, ja veiem el cim característic i l’ermita, però desprès de caminar una bona estona: Dos camins, i dues senyals per pujar-hi. vaig escollir el senyal de les pedres, però altre vegada ens anàvem allunyant fent una gran volta. Rectifiquem, l’ermita era allà a tocar però gairebé es tenia que guimbar per pujar-hi. Amb vaig ajeure a una gran pedra hi vaig esperar 35 m. que és el que la Mònica va trigar en pujar i baixar. No hem va sabé greu no pujar-hi, feia uns quants anys ja hi havia estat. Boniques vistes de Montserrat.
Joana

UN TOM PEL MONTNEGRE I CORREDOR

Des de Tordera, sortim en direcció a Fogars de la Selva, avui, hi ha la caminada popular. Però per nosaltres ja es tard, en arribar varem trobar els últims participants i l’escombra. Com teníem la intenció de anar a HORTSAVINYÀ, seguint les instruccions d’un llibre de la xarxa de Parcs Naturals, hi ha un recorregut interessant. Però després de cinc km. de pujada de revolts en el cotxe, quant vam trobar un bon lloc per aparcar, vam parar i decidirem anar caminant una bona estona. La pujada era dura, encara que agafarem una pista que no era asfaltada., però no vam arribar a Hortsavinyà. Pel camí, si varem veure l’església de Sant Llop, i indicadors que ens portaven a restaurants i masies. Anada i tornada per la mateixa carretera. El paisatge, l’alzina surera és l’arbre més representatiu en tot el parc, algun pi, arboç, brucs i algun pollancre i cicerers de pastor.
Joana

L’ ESTANY DE SILS

Un dia d’hivern ben cru per anar a caminar. A munt, la temperatura marcava 2 graus, per la costa, uns 10. Però no contàvem amb els núvols que tapaven el sol, i el vent de tramuntana. Així que ni amunt ni avall, ens hem quedat per la meitat: A Sils.
L’estany de Sils és el que resta d’una llacuna que fou dessecada en el passat per tal d’obtenir terres de conreu.
La conservació com a Espais Naturals, és del màxim interès.
Una ruta circular i del tot planera. Bona elecció.

Joana

DE SANT PRIVAT D’EN BAS A SALT SALLENT

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sant Privat d’en Bas – salt del Sallent

Per pujar al salt, varem trobar dues opcions, senyalitzades: per les escales, o pel camí dels Matxos, juntament amb una altre ruta per pujar al Puigsacalm.
Ens va semblar que per a l’esquerra (els matxos), seria més curta, encara que els indicador les comparaven a la mateixa distància. De primer, semblava que seria una excursió fàcil, més aviat una mica curta. Quant ja teníem un bon tret caminat (i jo estava una mica cansada,) uns nois que baixaven ens van dir que a dalt, no hi havia aigua. Naturalment, passem una època de extrema sequera, així que no hi vam arribar del tot fins dalt. Quant baixàvem, hem vaig adonar, que havíem caminat prou, els anunciats, son fets per persones molt joves i que tenen les cames molt llargues..

Joana

PLATJA DEL CASTELL – CALA S’ALGUER – CALA LA FOSCA … PALAMOS

L’estiu ha passat, i el bon temps convida a passejar per vora la mar en un dia que el sol resplendeix. Molta gent, anant i venint pels corriols del camí de ronda . Per nosaltres, és un ritual, a la tardor, quan el sol encara es alegre i potent, recórrer un petit tros de Costa Brava, encara que, la tinguem molt coneguda, el paisatge sempre és canviant.

Joana

LA POBLA DE LILLET-SANT MIQUEL-ROCA DE LA LLUNA

La Pobla de Lillet. Un poble que hem porta records llunyans… bons records. A la Pobla, vagis a on vagis, s’ha de travessar un dels pons de pedra. Així ho hem fet per buscar el cantó de muntanya que volíem pujar. Hem trobat de seguida els senyals de la ruta de les ermites de Santa Maria i Sant Miquel senyalitzades en blanc i groc,molt aviat també trobem la ROCA DEL CASTELL i el camí segueixen un bon tram de forta pujada. a dalt, la Serra del Catllaràs. El nostre recorregut ha estat arribar fins a la ROCA DE LA LLUNA. Tant mateix, m’ha costar força esforç arribar-hi per el fort desnivell. El pitjor ha estat la tornada, per no refer el camí costerut que era de molt pedregam i a mi en descens ho trobo perillós, varem optar per anar per la pista de l’altre costat de muntanya.
Sens va fer una tornada molt llarga, la pista, ample per cotxes, encara que no gaire transitada voltejava la muntanya, fent revolts i baixades pronunciades, llarg i passat camí de tornada de uns 7 km, però varem tenir la compensació d’un paisatge espaterrant, que ens oferien els colors de les fagedes que ens van acompanyar tota l’estona fins a la Pobla.
Tot plegat un 11 km. ¡ Ah, les botes noves s’han comportat, una mica pesades, però desprès d’aquesta prova…
Joana

DE VIDRA A LA VILA VELLA

Vidrà a la tardor : Caminar per les ufanoses contrades i fruir dels colors ocres de les fagedes, un regal. Caminar per pistes forestals planeres, envoltades per els cims. Cruïlles de corriols i corriols de fortes baixades que després s’ha de pujar, malmeses pels rastres de la tradició excursionista de la ruta del Puigsacalm, o de l’enlairada ermita de Santa Magdalena o la de Sant Bartomeu o simplement per gaudir de la bellesa del bosc.
Avui, en un tram del nostre recorregut hem trobat uns atletes que feien una cursa des de Sant Quirze. Nosaltres, hem caminat unes tres hores, l’objectiu era anar a l’Hort de Getsemaní, que es puja des de el collet de Fenaiola, per un costerut corriol, que ens ha semblat prou lluny i hem pres direcció de baixada fins a VILAVELLA, i encara ens quedava un bon tret de pujada per arribar al cotxe aparcat a la població de Vidrà.

Joana

LES BAUMES DEL TEIXIDOR

Avui, hem aparcat el cotxe a Santa Maria de Besora, i hem emprés la carretera en direcció a Llaers la que ens portaria també als Bufadors, ( està relatada en el blog). Per cert, avui, no hi hauríem gaudir gens de aquell magnific entorn, dons la quantitat de vehicles que hi anaven superaven em escreix l’espai entre els grans blocs de pedra del indret.
Hem deixat la carretera de pendents, pujades i revolts amb les voreres plenes de cotxes aparcats i hem agafat un camí forestal, molt poc marcat, gaudint dels colors de la tardor, hem travessat dues rieres ,com que no plou, l’hem pogut passar sense mullar-nos els peus, perquè jo encara vaig amb les botes d’estiu ja que les botes noves no les puc arribar a dominar.
La bauma, una gran cavitat natural excavada per l’erosió, va estar habitada fins el segle passat i pren el nom de la gran casa pairal del Teixidor, situada sobre la cinglera.
Unes petites gotes d’aigua, queien de sobre la bauma. El sol es filtrava per els arbres de colors, una bona sortida. La tornada, una mica feixuga a la pujada, un d’aquells cotxes se’ns ha parat, naturalment encara que faltava ben poc per arribar al nostre, ho hem aprofitat.

Joana

Diumenge, 20 d’octubre 2013

DE RIPOLL A SANT JOAN DE LES ABADESES PEL GR-1

Tot seguin el GR, hem fet una gran caminada circular, entre Ripoll i Sant Joan. A primera hora, de arribada, sempre triem el camí de pujada, la fresca del matí ens ajuda a caminar més de pressa. La tornada com ha estat avui, planera, fent via, per la Via del Ferro.

Joana

Diumenge, 13 d’octubre 2013

PONT DE L’HOSTAL DE ST. EUDALD A VALLGONA

Un dia de tardor esplèndid. “Estreno botes ” Ruta de 12 Km. Aparquem al PONT DE SAMALA, a la carretera que va de Ripoll a Vallfogona, i seguim els senyals del camí rural de forta pujada. Portem un full d’ ‘ITINERARIS DE SENDERISME – 8.1 – editat l’any 2000. però el recorregut, l’hem portat a terme en sentit diferent però passant sempre per les mateixes contrades i masies ” Can Costa, Coll de les fonts de n’Orri , torrent de Milany, Can Muntada, Vallfogona, pistes forestals, senders enfangats …. i els peus destrossats per les meves noves i precioses botes …. quant semblava que el recorregut acabava, la Mónica se’n adona que ens hem allunyat del camí final, M’he quedat asseguda al peu d’un riu uns 40 minuts, per fi, el cotxe ha arribat. Hem dinat una mica tard.

Joana