FINAL I OBERTURA

Vaig Començar aquest bloc, l’11 d’octubre de 2011. Per tenir  un  recordatori de tots els paratges del diumenge que m’ha portat la Mònica, així faig memòria dels  indrets que més  ens  han agradat, si ens  hem perdut, si la ruta ha estat curta o llarga, si ha fet bon temps o a plogut … En publicar-ho  m’ha fet   molta il.lusió.

En Principi , la Mònica va ajudar-me  a posar  els fotografies, ara  que ja no tinc cap problema per posar-ne, el programa no admet més pes.  Aixi,  hem  obert  un altre  blog, que és una continuació  d’aquest, però en lloc de CAMINADES, les Sortides seran PASSEJADES. Les Rutes llargues, ja no hi arribo …. Tot és va acabant ….

Us deixo l’enllaç del nou blog:  http://tremolosablog.wordpress.com/
Joana

L’AIGUABARREIG DEL LLOBREGAT I EL CARDENER

9/3/2014

El primer diumenge esplèndid del any. I també la primera sortida interessant des de unes quantes setmanes.
El recorregut, una mica curt, per falta d’entrenament. Hem deixat el cotxe a Sant Vicenç de Castellet. Caminem a frec de canal una bona estona, fins arribar a un vial asfaltat a l’esquerra, per visitar La torre romana del Breny, monument funerari.Emprenem la marxa en la mateixa direcció que portàvem i de seguida ens situem davant la confluència dels rius Cardener i Llobregat,un plàcid espai fluvial, amb gran vegetació de ribera, formada per grans pollancres i àlbers.
Deixem el camí del riu per visitar la vil.la romana de Boades, de la qual sols es conserva un pany de paret, però la petita vil.la em va encantar.Carrerons estrets amb escales de pedra així també les quatre cases que hi ha. Més endavant varem passar per costat de les típiques terres blaves. En arribar a un punt que teníem que pujar molt amunt, per fer un itinerari circular, ens ho varem pensar, el sol queia fort, varem fer mitja volta i tornarem cap al riu.

MARTORELL

Ha estat una sortida curta però interessant, hem passat per damunt del Pont del Diable a Martorell, i hem recorregut tota la Ciutat d’ extrem a extrem, passant pel Centre Històric. Unes cases molt interessants, m’ha encantat Martorell.

LES RIBES BLAVES, Camins al voltant de la colònia Sedó

Aquesta excursió és extreta del llibre VALL DEL LLOBREGAT
De fet, sense la informació del llibre ens haguera estat molt difícil seguir-la del tot.
COLÒNIA SADÓ ,- CASTELL D’ESPARREGUERA- ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL PUIG- ,LES RIBES BLAVES.
Els Blaus. Hi ha rètols informatius de l’entrada a l’espai comprat per l’Obra Social de Catalunya Caixa. Una pista ample i un bosc cuidat, de pins i alzines. El mirador ens permet observar les curioses terres i roques blaves que dominen el paratge, i mentre hem travessat una zona de terres vermelles, tot un contrast de colors.
La ruta és circular.
Distància 7,5 km
Desnivell : 240m.

ELS AIGUAMOLLS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Punt de sortida: Espais Naturals del Riu Llobregat. Des del Prat de Llobregat cal anar en direcció a la platja, hi trobem indicadors. Hi ha un aparcament per a vehicles. L’hivern, no és el millor moment per fer un recorregut pels Espais Naturals, les bestioles, no estan presencials així com les arbredes resten despullades de fulles, però, ens complau la proximitat del lloc, i per estirar una mica les cames, i hem gaudit del conreu de la carxofa, emblema del Parc Agrari,de les llacunes i del delta que hem anat seguin per a diversos senders. Ah! Al final t’he acostumes amb els avions. Cada 3 minuts fan la mateixa ruta.
Joana

LLAC DE BANYOLES

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una volta per el llac el dia de Reis

D’ESPLUGUES AL PUIG D’OSSA (SANT PERE MÀRTIR)

Hem anat amb cotxe fins a la alçada mes o menys de l’Institut Freedman , on hi ha un indicador . Agafem un camí ample a la esquerra , i de seguida un corriol amb una vegetació erma, però que en primavera deu ser ben bonica perquè tot el camí es ple de ginesteres.El camí ens torna a deixar a la carretera asfaltada la travessem i entrem en l’Area de lleure del Pla de les Bruixes. Arribem a la Font de la Beca (210m). Adosada al vessant ombrívol de la muntanya.Seguint els senyals anem a parar a la Font de Ferro (240m), trobem un pal indicador que ens assenyala la font del Rector i can Baró. Agafem un corriol sobtat que puja força, i ens situa al collet de l’Espinagosa. Una pista final bastant dretera ens porta fins a dalt del cim del Puig d’Ossa. Excel.lent mirador . Al davant, com si fóssim al capdemunt d’una balconada , se’ns apareix la panoràmica de tot el Barcelonès. Baixem rectes dirigint-nos a la carretera de les Aigües. i Baixant, Baixant, fins a trobar el cotxe.

DE CASTELLCIURÓ A AIGUAMOLLS DE MOLINS DE REI

LA VALL DEL LLOBREGAT I L’ENTRADA AL PARC DE COLLSEROLA
Ruta del llibre Vall del Llobregat. La sortida és per un costat de la estació de la Renfe de Molins de Rei, nosaltres hem aparcar davant un centre comercial a l’entrada de Molins, per anar tot caminant a trobar l’estació i seguir amb el itinerari traçat. Hem pujat rectes fins CASTELLCIURÓ (140m). Punt més alt del recorregut, amb dilatades vistes sobre Molins de Rei i la vall del Llobregat . Ens encaminem direcció Sant Pere de Romaní, baixant passem per un paratge de grans plataners, ara despullat de fulles que hi ha la Font del Capellà. (sense aigua). Tornem a pujar fins a Sant Pere de Romaní (104m) Excel.lent mirador. Baixem direcció Molins, per una drecera molt pronunciada. Aviat veiem els primers edificis de Molins, i anem a parar a la zona més industrial. Seguim recte, i després de creuar un vial accedim al camí de terra d’en Bonet . Per un pont, passem per sota l’autopista, de seguida, seguin els indicadors i veiem els aiguamolls les rodegem , caminan vora el riu.
Els aiguamolls, ocupen el lloc d’un antic meandre, anteriorment cobert per una pollancreda plantada al 1960 sobre uns terreny excavats arran d’una extracció d’àrids. La creació d’aquest aiguamolls de 9 ha. de superfície, fou idea de la Fundació Terra i fou inaugurat l’any 1996.
Preciós !

LES ESCLETXES – SANTUARI DE LA SALUT. EL PAPIOL

Situació i itinerari : Situat al capdamunt de la població del Papiol- accés indicat -, al final del carrer del Carme i passat el cementiri municipal, hi ha una àmplia zona d’aparcament, punt on comença el Parc de Collserola.

Aquí mateix, un rètol. Les escletxes, val la pena enfilar-si, per veure-les, realment, la gran escletxa és molt curiosa. Hem seguit la pista ben ample, fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. Es tracta d’una església romànica d’una sola nau. A ponent hi ha la construcció més antiga preromànica . L’entorn, encara que molt visitat per caminadors i ciclistes, està net i cuidat.

Una passejada curta, hem aprofitat per fer una visita a uns bons amics que viuen al poble.

LLAFRANC I CALELLA PEL CAMI DE RONDA

De nou, hem repetit el camí de ronda des de Llafranc direcció Calella, fins que el GR desapareix tallat per les roques. Una passejada d’un matí d’hivern assolellat , gaudir de la esplèndida contrada i del bon clima. No més hem van sobrar unes quantes escales!